Cultiu de la fava

Després d’haver plantat les llavors de fava al planter i havent tingut cura d’ell a una temperatura i humetat adequades, és l’hora de trasplantar el nostre cultiu!

Hi havia molta feina a fer a la parada, ja que l’haviem deixat una miqueta abandonada i les males herbes s’havien apoderat de nou de la terra.

Les faves (Vicia faba) son unes plantes anuals que perteneixen a la família de les Lleguminoses. Tenen un sistema d'arrels molt potent, és per això que també necessiten una gran quantitat d'aigua per al seu correcte creixement. També per això solen tindre més males herbes pels seus voltants: haurem de tindreu en compte i fer més sovint les escardes manuals per a que no afecte al rendiment del cultiu. 

Les principals plagues o problemes que solen afectar-les son els trips i els pulgons. Per intentar evitar-les haurem de fer unes escardes continuades de males herbes, a banda de destruïr les restes vegetals de cultius anteriors. També podem col·locar trampes cromàtiques grogues que els atrauen molt i ens els podrem llevar fàcilment de damunt. 

Respecte a les possibles enfermetats, tenim bàsicament tres: les botrytis (podredumbres per fongs), mildiu (taques a les fulles que fan que es caiguen) i les roies (afecta a fulles i tija, fan que es "trenque" per fora i queda una polseta típica de fongs). Per a evitar-ho hem de tindre sempre cura amb els regs, que no es banyen massa les fulles i evitar que es formen tolls que facen proliferar els fongs i també podem tractar amb fungicides (sols si és necessari) o amb coure. 

Després d’un parell d’hores de treball, el resultat final és aquest!

Anirem amb molta precaució de possibles gelades tempranes i, si això passara, podem utilitzar botelles d’aigua de 5 o 8L tallades a mode de mini hivernacle, o fins i tot, podem crear-nos un hivernacle cassolà amb vares de ferro i plàstic dur.

Ens ensenyeu com van les vostres hortes?? :) 

Cultius de tardor-hivern

Els cultius que solem plantar per aquestes dates, amb unes temperatures notablement inferiors que les que tenim per primavera, solen presentar dos grans grups de problemes:

• Fisiopaties: són alteracions de diversos tipus que provoquen danys en fulles i fruïts, que no tenen res a veure amb cap enfermetat
• Fongs del sòl: normalment deguts amb la repetició de cultius, terrenys mal preparats, desequil·libris amb els regs…

En conseqüència, i davant la presència contínua de noves varietats, de vegades desconegudes per als horticultors o en altres casos no adaptades suficientment a les condicions de cada zona en particular, es recomana:

1)   Utilització de varietats ja conegudes i que tingam coneixement de que la seua adaptació a les nostres condicions climàtiques és bona

2)      No abandonar mai l’aportació de matèria orgànica

3)      Procurar evitar les repeticions de cultiu

4)      Utilitzar plantes de planters aillats i nets

5)      No abusar mai de les aportacions nitrogenades

6)      Continuar amb el manteniment de les línies de cultiu al voltant de l’hort

Aquestes ajudes han sigut recabades pel Butlletí d’avisos de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana

Horta d'hivern

Molt bones!!

Després d'un xicotet retràs, ací estem de nou amb les piles ben carregades!

Com us vam dir abans d'anar-se'n, els horticultors no tenim vacances com a tal, s'ha de tindre cura de l'horta sempre, i, si no tenim la sort de tindre el reg automatitzat, se'ns pot perdre tot el treball dels mesos anteriors. Per a nosaltres el reg no va ser un problema; no obstant, les males herbes se'ns van apoderar de la meitat de la parcel·la!

Després d'unes quantes hores de feina, innecessària si haverem conservat la terra, vam aprofitar les parades fetes a l'abril per a començar a plantar l'horta d'hivern. Per a fer-nos un xicotet esquema mental, els conreus a plantar ara que ve el fred son els següents:

• Varietats aprofitables per les seues arrels: cebes, alls, alls porros, remolatxa, naps, xirivies, carlotes...
• Varietats aprofitables per les fulles: lletugues, bledes, espinacs...
• Lleguminoses: faves, pèssols...
• Cols: de tot tipus, com lombardes, rissades, llises, bròcol·li...
• Cultius plurianuals: freses, carxofes, faves (tempraneres)...

Nosaltres de moment hem plantat amb un xicotet mosaïc una barretja de cols i lletugues, jugant amb les diferents tonalitats de verd, morat i blau que s'apreciaran millor quan les tingam en estat adult:

Per a final·litzar, recordar-vos que també és una molt bona opció intercalar cultius d'aromàtiques al nostre hort com cilantro, jolivert..., ja que, a banda de tots els beneficis ambientals que ja sabeu, tindrem espècies culinàries per a la cuina al nostre abast. 

Moltes gràcies!

Fins setembre!

Vos deixem amb aquesta instantània de L'Hort de Mariola per recordar-vos que continuarem treballant durant tot l'agost, però mantindrem parades les xarxes socials. Necessitem un descanset encara que sols siga virtual! ;)

A aquells qui tenen reg automatitzat, enhorabona! Als qui no, ens vegem per l'horta! Bones vacances!

Encanyat

L'Hort de Mariola no te vacances d'estiu... de moment! ;)

Hui volem parlar-vos sobre l'encanyat d'alguns cultius. El més comú i que tots recordem haver vist en algun moment és el de la tomatera, però hi han molts més que també necessiten una ajuda per a obtindre una millor qualitat i quantitat de producció, com per exemple les bajoques (Phaseolus), els cogombres (Cucumis sativus), pèssols (Pisum sativum) ...

A nosaltres se'ns havia fet tart per a entutorar les tomateres, i ja semblava una selva!

Açó duu una problemàtica darrere que convé evitar:

1. Es poden trencar les rames degut al propi pes dels fruits i aleshores tindre una collita inservible
2. Falta d'il·luminació que farà que el tamany dels fruits no siguen els adequats
3. Falta d'aireació de la planta degut a que està tot massa junt, cosa que pot dur problemes de fongs
4. Dificultat a l'hora d'arreplegar la collita, tant per veure tots els fruits madurs com per si ens en deixem a la planta per culpa de no poder veure-ho tot amb claritat

El més apropiat és ser previsor, quan les tomateres tinguen un tamany considerable, però no molt gran (uns 30cm), fer l'encanyat per poder anar entutorant a poc a poc les rames que despunten. A la imatge tenim les dues opcions: a l'esquerra l'emparrat de les tomateres més grans, i a la dreta ja haurem d'anar preparant-ho perque les tomateres més menudes ja tenen el tamany adequat per començar a entutorar

Altra coseta més a tindre en compte és com emparrar. Depenent de les varietats que siguen valdrà la pena que ho fem amb canyes, amb cordes, de forma lateral com el raïm, de forma vertical... Nosaltres, al haver fet tart, hem hagut de combinar diverses formes per poder tenir totes les rames en alt: amb canyes i amb fils.

S'ha de tindre cura a l'hora d'emparrar, hem de fer el nuc (amb un fil de ràfia o plàstic suau) no molt fort, ja que sols volem que s'aguante vertical, i sempre per davall de l'última intersecció de fulles, mai on tingam el ramillet floral o els fruits.

Esperem que us siga d'utilitat!

Observació i anàl·lisi de la terra

El primer que pensem quan ens parlen d’anal·litzar una terra és en laboratoris i científics, i realment no és imprescindible. Nosaltres mateix podem fer-ho mitjançant “experiments” més senzills.

Si observem les plantes vigoroses, amb poques o ninguna enfermetat, collites abundants i els productes són sabrosos i es conserven bé, obviamente estem davant d’una terra sana.

Si les plantes són de color verd clar o tirant a groc, els falta vigor i creixen massa lentamente, existeixen moltes probabilitats de que els falte nitrògen: bé perque no hi ha suficient a la terra o perque està en forma poc asimilable.

Gràcies al professor Vicent Bordera ens fem resó d’una altra senzilla manera de saber si tenim una terra rica en matèria orgànica o no: agafem terra del nostre camp i la posem a un platet. Afegim un parell de gotes d’aigua oxigenada. Si fa moltes bombolles és que és rica en matèria orgànica.

La flora espontània (la normalment coneguda com “males herbes”), també ens poden ajudar a saber dels possibles desequil·libris de la terra. Certes plantes són característiques de terres àcides i altres de calices, hi ha plantes típiques de terres pobres en nitrògen i d’altres de riques. Quantes menys espècies d’adventícies tingam a un camp, és que serà una terra una miqueta pobra. Si, pel contrari, fan com una mena de prat i amb més de deu espècies diferents, és que serà una terra molt bona. 

A L'Hort de Mariola, vam deixar una de les 5 parades en crestall buides precisament per aquesta raó: comprovar la qualitat de la terra observant la diversitat de herbes que eixien espontàniament.

Collites tardanes

Tot i que L'Hort de Mariola està pensat amb uns objectius didàctics més que de producció, sempre alegra veure que el treball ecològic i sostenible dona els seus fruits!

Ací tenim les primeres collites: carabassetes, faves (sí sí, faves a l'estiu!), lletugues de diverses varietats, pimentons, remolatxa... :)

Espècies cultivades a L'Hort de Mariola

Com ja estem en cap de setmana i volem fer-lo un poquet més divertit, hui anem a compartir de forma didàctica i molt visual totes les espècies que tenim ara mateix al nostre hort. 

Encara que moltes plantes les plantarem tard o no a la seua època habitual de cultiu, la majoria estan ja a meitat collita!!

(Dalt) Vista de la marieta a la planta del pimentó (Capsicum annuum). (Baix) Pimentonets fent-se grossos

Vista de les diferents varietats d'ensalada (Lactuca sativa)

Les bajoques (Phaseolus vulgaris) que encara asomen tímidament

Les tomateres (Solanum lycopersicum), també de diverses varietats, encara sense entutorar.

Al centre de les parades, hem posat unes plantetes d'alfàbega (Ocimum basilicum) i de jolivert (Petroselinum crispum).

Unes matetes de remolatxa (Beta culgaris)

Unes instantànies de les carabassetes (Cucurbita pepo), que ja estan superant l'oïdi.

 A la mateixa filera plantarem alls (Allium sativum), alls porros (Allium ampeloprasum var. porrum) i cebes (Allium cepa)

Unes matetes d'estèvia (Stevia rebaudiana) també: la planta del sucre

Una curiositat, és la primera vegada que plantem cacahuets (Arachis hypogea). Anirem provant!

I per a acabar el recorregut, unes favetes (Vicia fava)!

A l'hort també tenim diverses plantes de cogombre (Cucumis sativus: pepino) però malauradament se'ns han quedat borroses les fotos.. A la pròxima!

Reposició de marres

Abans de clavar-nos amb el tema de les podes als diferents cultius, hem de puntualitzar una cosa que sembla molt òbvia, però que a molts se'ls oblida o no li donen la importància que realment te. Ens referim a la substitució de marres.

Aquesta operació no és més que la substitució d'aquelles plantes que, per causes del sòl, d'un mal transplant o que, senzillament, estaven més dèbils al planter i no han suportat un canvi tan dràstic de terreny, han mort. 

El procés sempre serà manual i amb cura, amb unes característiques similars (d'època i del terreny) a les que hi havien al moment de sembrar. 

En el nostre cas, haurem de reposar marres de dos plantes de faves i un parell de cebes que tenien el reg per degoteig obstruït i no han suportat les altes temperatures. 

I ens despedim de l'entrada de hui amb una imatge de l'Hort de Mariola amb les roselles com a protagonistes. 

Sofre com a repel·lent i fungicida

Si haveu donat una volta pels camps del vostre voltant, us haureu adonat que hi ha molts bancals que els cultius estan coberts d'una polseta: blanca o blava (depenent de marques...). Açò és sofre.

El sofre està recomanat per a l'agricultura ecològica, ja que no és perjudicial ni per a les plantes ni per al sòl. S'utilitza bàsicament com a repel·lent d'insectes i, a més a més, com a fungicida. Bàsicament, és un preventiu de mals hàbits a l'hort.

Si ens centrem amb el seu ús de repel·lent, actúa contra els àcars i xicotetes mosques que poden afectar-nos greument, ja que són bastant difícils de controlar a l'hort degut al seu tamany tan menut i a la ràpida reproducció que tenen. La forma d'utilització és mitjançant l'empolvorat ("espolvoreo" (: ) de les fulles, tant en les parts altes com en les baixes, que és on solen habitar aquest tipus de plagues. Una vegada a la setmana sol ser suficient per a aconseguir un resultat òptim.

Si parlem de la seua funció fungicida, actua sobre el fong que causa oïdi, que produeix una polseta que semblen taques blanques a les fulles. L'aplicació és similar, una vegada a la setmana durant un parell de setmanes sol ser suficient per a previndre l'enfermetat. A l'Hort de Mariola se'ns ha adelantat i en tenim a les nostres plantes de carabasseta:

Tot i això, s'ha de tindre en compte que abans de tractar hem de fer una prova amb una planta qualsevol per veure si provoca algun tipus de marciment ("marchitamiento") de les fulles, ja que alguns cultius són bastant sensibles. A aquest marciment se l'anomenta toxicitat.

Si pel que siga quan apliqueu el sofre al cultiu, se vos marcien, s'ha de regar amb aigua cada dos o tres hores mullant les fulles fins tres vegades al dia per a retirar les restes del producte, com si fora un llavat, i esperar uns dies fins que es recupere. 

Esperem que no tingau cap problema!!

Flora auxiliar

Com ja comentavem l'altre dia, la flora i fauna auxiliars tenen un paper molt important en un hort ecològic. 

Per tant, és imprescindible que un hort tinga reclams florístics per a poder tindre una bona pol·linització durant totes les èpoques de floració: aromàtiques i altres ornamentals, com la cal·lèndula, són molt bona el·lecció. 

D'altra banda, també ajuda a evitar la insolació excesiva del terreny i a mantenir millor la humetat del sòl.

Diverses plantes poder actuar tant de repel·lents com d'atraients d'altres insectes perjudicials que poden arribar a ser una plaga a l'hort

Us deixem amb una imatge del nostre hort, amb les roselles (Papaver rhoeas, o amapola) com a protagonistes davant les cebes. Estan considerades, com moltes altres plantes, com a males herbes, però no ens cansarem mai de repetir que no existeixen males herbes, sino herbes adventícies, és a dir, que potser no ens siguen útils per a nosaltres, però cadascuna d'elles te una funció a l'hort. 

Cates de reg

Una de les coses més importants del reg i que poques persones solen parar-se a pensar és en les necessitats hídriques reals de la planta i del sòl.

És per això que és tan important fer una senzilla cata de reg per saber aquestes necessitats reals.

Ací vos deixem un ràpid i descriptiu exemple de com podem optimitzar el reg i la seua qualitat per a les nostres plantes, per tal de no malgastar el recurs més important que tenim a l'hort: l'aigua. 

Fauna auxiliar

En un hort sa podem trovar d'una sèrie d'organismes beneficiosos per a les nostres plantes de conreu: són tots aquells animals, normalment invertebrats, que ens són útils per a combatre una plaga en els conreus.

Actuen com a depredadors naturals d'altres animals considerats perjudicials. També podem incloure com a fauna auxiliar a aquelles plantes, bacteris, fongs i, fins i tot, alguns virus, que també poden ser beneficiosos per a les plantes. 

Com a beneficis podem incloure:

• Control biològic
• Pol·linització
• Manteniment de la salut del sòl

En la pràctica dels tractaments contra plagues portats a terme en la agricultura es tracta d'evitar afectar als insectes que ajuden a portar aquest control natural de les plagues. 

A L'Hort de Mariola hem començat a observar-ne uns quants organismes beneficiosos, com per exemple les marietes. Ací vos deixem una foto d'una carxofa sent "intervinguda" per la nostra amiga Marieta (Coccinella septempunctata). 

Sistemes de reg

El reg de l'hort és una de les coses més importants que farà que els nostres cultius vagen al seu màxim rendiment o es queden en senzills cultius decoratius. 
El sistema de reg és el conjunt d'estructures que fan possible que una determinada àrea puga ser cultivada amb l'aplicació de l'aigua necessària per a conseguir el desenvolupament de les plantes.

Existeixen diversos tipus de reg, i, depenent de les necessitats de cada terreny, cultiu i persona, s'implanta un o un altre. L'impacte en la producció és el següent:

1. Suministra la humetat necessària per al desenvolupament dels cultius
2. Assegurar l'abastiment suficient per a èpoques de sequera o clima càlid continuat impredecible
3. Dissoldre sals de la terra
4. En algun casos es pot utilitzar per a aplicar agroquímics (mai en el nostre hort)
5. Millorar les condicions ambientals per al desenvolupament vegetal

Ací vos expliquem una miqueta els més utilitzats:

• Per inundació: utilitzat en cultius extensos amb una xicoteta pendent per a facilitar el moviment lent de l'aigua d'una zona a un altra de la parcel·la
• Per aspersió: mitjançant aquestos podem arribar a regar fins a 6m de distància.
• Per difussió: semblant als aspersors, però de tamany més menut. Reguen de 2 a 5m.
• Microaspersors: en textures arenoses. Normalment utilitzat en xicotetes zones, racons amb flors, flutals...
• Per degoteig: s'aporta l'aigua de forma localitzada just al peu de cada planta. 
• Cintes d'exudació: són tuberies poroses que aporten l'aigua de forma continuada. Sobretot utilitzat en terrenys arenosos

L'el·legit en el nostre cas és el de degoteig per diversos motius: el tamany de l'hort és menut, estalviarem molta aigua i no necessita gran inversió de temps una vegada ho tenim instal·lat. 

Parades en crestall

Després d'un llarg temps de saó, finalment comencem amb el projecte!!

Primerament vos explicarem què són les premises de Gaspar Caballero amb les seues Parades en Crestall, que són el model que utilitzarem per a donar-li un aspecte més visual i atractiu a l'hort. Existeixen 3 pautes obligades a seguir:

• La parada: és una franja de terra en forma de rectangle, normalment de 1,5x3 (o múltiple de 3: 6, 9...). S'agruparan en grups de quatre per poder fer possible una bona rotació de cultius: agruparem els cultius per famílies botàniques i anirem alternant-los en les diferents parcel·les durant quatre anys. 

• El crestall: és la superfície orgànica que afegirem a la terra de damunt de les parades, uns 2cm de compost. No s'ha de xafar ni menejar. Serveix per a mantindre la humetat i crear una rica vida subterrània (cucs i demés que ens ajudaran a crear humus natural). 
• El reg: l'aigua és vital per a un hort, és per això que utilitzarem el reg per degoteig per a conseguir la quantitat adequada.

Un esquema bastant apropat a la realitat seria el següent:

Paciència...

La burocràcia sempre és lenta, però a poc a poc anem fent camí.

Informarem de noves notícies molt prompte!! 

Gràcies!!

Sembrar

Existeixen dos formes diferents de sembrar a l'hort: per llavor o sembra directa, i per transplant. Depenent del temps i lloc del que disposeu, serà més aconsellable una o l'altra. Nosaltres hem optat  per sembrar per llavor en planters (semilleros). 

Per a aprofitar els materials re-utilitzables que tots poder tindre a casa, hem utilitzat a mode de safata, unes oueres de cartró, que, al ser biodegradables, podem tallar-lo i plantar-ho després directament a terra. 

Amb l'ajuda d'un llapiç o un palet, fem una marca de forat que és on posarem les llavors per a després tapar-ho amb una miqueta de terra. Hem de tindre en compte que la llavor no ha d'estar massa profunda i que s'ha de deixar una separació considerable entre llavors per a que no es lleven ni aigua ni nutrients unes a altres. En el nostre cas, la separació és real perque les superfícies estan separades físicament per la forma de l'ouera. 

Recordeu que hem de regar les plantes cada dia, preferentment per la nit, per a que no es desperdície i s'aprofite d'una manera més raonada. 

Comencem!

Ja és hora de posar-se en marxa! Des de l'Hort de Mariola estem fent els tràmits necessaris per poder començar amb el nostre projecte quant abans, millor!

Si parlem de les feines a l'hort, primerament hem d'el·legir la zona perfecta per poder ubicar-lo: orientació Nord - Sud, per a que puga aprofitar totes les hores de sol disponibles.

Una vegada decidim i col·loquem els marges al nostre hort, hem de preparar el terreny. Una de les millor ferramentes per a un hort familiar (és a dir, a xicoteta escala), és la fanga. És el sustitut perfecte per a l'aixada, que normalment és més perjudicial per als ronyons i l'esquena en general. Els pasos a seguir són els següents:

Es clava la fanga i s'estaca dins de terra amb l'ajuda del nostre propi pes. Es fa un moviment de balancí, cap a davant i cap a darrere, i alcem. Notarem que la terra es volteja i s'aireja, sense haver fet cap mal a les capes profundes. Sols necessitem regenerar la primera capa, uns 20cm.

A l'hora de fer el disseny de l'horta, nosaltres anem a seguir els passos de Gaspar Caballero amb el seu mètode: Les parades en crestall. Què són les parades? Segons ell mateix a un dels seus llibres: 

"Una parada en crestall es un sistema para trabajar la tierra con la mínima superficie de tierra sin productos químicos, con el mínimo consumo deagua sin pesticidas, con el mínimo trabajo de siembra sin necesidad desemillas genéticamente modificadas, con el mínimo mantenimiento y lamáximas producción ideado por el mallorquín Gaspar Caballero de Segovia"

Amb tranquil·litat! Anirem explicant-ho pas a pas a mesura que avancem amb l'hort. Per als més curiosos, ací teniu la seua web personal: Parades en crestall

Els següents passos serien: sembrar (amb semiller protegit o sembra directa), adequar la superfície amb el crestall per damunt (uns 2cm), establir el reg (el més recomanable és per degoteig) i esperar mentre mimem la terra cada dia. 

De moment, és tot per hui.. Hi ha molta feina per adelantar!

Per a què un hort escolar?

Què es pretén amb els horts urbans?

Per a què ens pot servir un hort escolar?

Qui pot fer-ne un? On es poden fer?

Són algunes de les moltes preguntes que es fem hui dia molta gent. Per començar aquest blog hem pensat que fer una xicoteta introducció estaria bé!

Un hort escolar es una ferramenta més d'educació, tant infantil com adulta. Si parlem del cas dels xiquets, ha de formar part del propi projecte educatiu del centre.

Pot intervindre en diversos aspectes dels xiquets:

• Complementar els coneixements previs sobre la biologia, geologia i del medi en general: flora, fauna.. 
• Aconseguir objectius d'àrea i d'etapa de l'escola mitjançant l'horta
• Reforçar i millorar la seua educació ambiental
• Fomenta valors de cooperació i respecte entre els propis companys
• Ajuda a madurar als xiquets en qüestions mediambientals i socials
• Potenciar la bona alimentació tant al comedor escolar com a la seua propia casa

Des de l'Hort de Mariola, pensem que, a banda d'aquesta educació ampliada que se'ls pot donar a l'escola, també por servir com a ferramenta amb un fi social. És un estil de vida. 

Volem remarcar que, gràcies a la casualitat, la creació d'aquest projecte naix en 2014, justament quan es celebra l'Any Internacional de l'Agricultura Familiar.