Encanyat

L'Hort de Mariola no te vacances d'estiu... de moment! ;)

Hui volem parlar-vos sobre l'encanyat d'alguns cultius. El més comú i que tots recordem haver vist en algun moment és el de la tomatera, però hi han molts més que també necessiten una ajuda per a obtindre una millor qualitat i quantitat de producció, com per exemple les bajoques (Phaseolus), els cogombres (Cucumis sativus), pèssols (Pisum sativum) ...

A nosaltres se'ns havia fet tart per a entutorar les tomateres, i ja semblava una selva!

Açó duu una problemàtica darrere que convé evitar:

1. Es poden trencar les rames degut al propi pes dels fruits i aleshores tindre una collita inservible
2. Falta d'il·luminació que farà que el tamany dels fruits no siguen els adequats
3. Falta d'aireació de la planta degut a que està tot massa junt, cosa que pot dur problemes de fongs
4. Dificultat a l'hora d'arreplegar la collita, tant per veure tots els fruits madurs com per si ens en deixem a la planta per culpa de no poder veure-ho tot amb claritat

El més apropiat és ser previsor, quan les tomateres tinguen un tamany considerable, però no molt gran (uns 30cm), fer l'encanyat per poder anar entutorant a poc a poc les rames que despunten. A la imatge tenim les dues opcions: a l'esquerra l'emparrat de les tomateres més grans, i a la dreta ja haurem d'anar preparant-ho perque les tomateres més menudes ja tenen el tamany adequat per començar a entutorar

Altra coseta més a tindre en compte és com emparrar. Depenent de les varietats que siguen valdrà la pena que ho fem amb canyes, amb cordes, de forma lateral com el raïm, de forma vertical... Nosaltres, al haver fet tart, hem hagut de combinar diverses formes per poder tenir totes les rames en alt: amb canyes i amb fils.

S'ha de tindre cura a l'hora d'emparrar, hem de fer el nuc (amb un fil de ràfia o plàstic suau) no molt fort, ja que sols volem que s'aguante vertical, i sempre per davall de l'última intersecció de fulles, mai on tingam el ramillet floral o els fruits.

Esperem que us siga d'utilitat!