Encanyat

L'Hort de Mariola no te vacances d'estiu... de moment! ;)

Hui volem parlar-vos sobre l'encanyat d'alguns cultius. El més comú i que tots recordem haver vist en algun moment és el de la tomatera, però hi han molts més que també necessiten una ajuda per a obtindre una millor qualitat i quantitat de producció, com per exemple les bajoques (Phaseolus), els cogombres (Cucumis sativus), pèssols (Pisum sativum) ...

A nosaltres se'ns havia fet tart per a entutorar les tomateres, i ja semblava una selva!

Açó duu una problemàtica darrere que convé evitar:

1. Es poden trencar les rames degut al propi pes dels fruits i aleshores tindre una collita inservible
2. Falta d'il·luminació que farà que el tamany dels fruits no siguen els adequats
3. Falta d'aireació de la planta degut a que està tot massa junt, cosa que pot dur problemes de fongs
4. Dificultat a l'hora d'arreplegar la collita, tant per veure tots els fruits madurs com per si ens en deixem a la planta per culpa de no poder veure-ho tot amb claritat

El més apropiat és ser previsor, quan les tomateres tinguen un tamany considerable, però no molt gran (uns 30cm), fer l'encanyat per poder anar entutorant a poc a poc les rames que despunten. A la imatge tenim les dues opcions: a l'esquerra l'emparrat de les tomateres més grans, i a la dreta ja haurem d'anar preparant-ho perque les tomateres més menudes ja tenen el tamany adequat per començar a entutorar

Altra coseta més a tindre en compte és com emparrar. Depenent de les varietats que siguen valdrà la pena que ho fem amb canyes, amb cordes, de forma lateral com el raïm, de forma vertical... Nosaltres, al haver fet tart, hem hagut de combinar diverses formes per poder tenir totes les rames en alt: amb canyes i amb fils.

S'ha de tindre cura a l'hora d'emparrar, hem de fer el nuc (amb un fil de ràfia o plàstic suau) no molt fort, ja que sols volem que s'aguante vertical, i sempre per davall de l'última intersecció de fulles, mai on tingam el ramillet floral o els fruits.

Esperem que us siga d'utilitat!

Observació i anàl·lisi de la terra

El primer que pensem quan ens parlen d’anal·litzar una terra és en laboratoris i científics, i realment no és imprescindible. Nosaltres mateix podem fer-ho mitjançant “experiments” més senzills.

Si observem les plantes vigoroses, amb poques o ninguna enfermetat, collites abundants i els productes són sabrosos i es conserven bé, obviamente estem davant d’una terra sana.

Si les plantes són de color verd clar o tirant a groc, els falta vigor i creixen massa lentamente, existeixen moltes probabilitats de que els falte nitrògen: bé perque no hi ha suficient a la terra o perque està en forma poc asimilable.

Gràcies al professor Vicent Bordera ens fem resó d’una altra senzilla manera de saber si tenim una terra rica en matèria orgànica o no: agafem terra del nostre camp i la posem a un platet. Afegim un parell de gotes d’aigua oxigenada. Si fa moltes bombolles és que és rica en matèria orgànica.

La flora espontània (la normalment coneguda com “males herbes”), també ens poden ajudar a saber dels possibles desequil·libris de la terra. Certes plantes són característiques de terres àcides i altres de calices, hi ha plantes típiques de terres pobres en nitrògen i d’altres de riques. Quantes menys espècies d’adventícies tingam a un camp, és que serà una terra una miqueta pobra. Si, pel contrari, fan com una mena de prat i amb més de deu espècies diferents, és que serà una terra molt bona. 

A L'Hort de Mariola, vam deixar una de les 5 parades en crestall buides precisament per aquesta raó: comprovar la qualitat de la terra observant la diversitat de herbes que eixien espontàniament.

Collites tardanes

Tot i que L'Hort de Mariola està pensat amb uns objectius didàctics més que de producció, sempre alegra veure que el treball ecològic i sostenible dona els seus fruits!

Ací tenim les primeres collites: carabassetes, faves (sí sí, faves a l'estiu!), lletugues de diverses varietats, pimentons, remolatxa... :)