Cultiu de la fava

Després d’haver plantat les llavors de fava al planter i havent tingut cura d’ell a una temperatura i humetat adequades, és l’hora de trasplantar el nostre cultiu!

Hi havia molta feina a fer a la parada, ja que l’haviem deixat una miqueta abandonada i les males herbes s’havien apoderat de nou de la terra.

Les faves (Vicia faba) son unes plantes anuals que perteneixen a la família de les Lleguminoses. Tenen un sistema d'arrels molt potent, és per això que també necessiten una gran quantitat d'aigua per al seu correcte creixement. També per això solen tindre més males herbes pels seus voltants: haurem de tindreu en compte i fer més sovint les escardes manuals per a que no afecte al rendiment del cultiu. 

Les principals plagues o problemes que solen afectar-les son els trips i els pulgons. Per intentar evitar-les haurem de fer unes escardes continuades de males herbes, a banda de destruïr les restes vegetals de cultius anteriors. També podem col·locar trampes cromàtiques grogues que els atrauen molt i ens els podrem llevar fàcilment de damunt. 

Respecte a les possibles enfermetats, tenim bàsicament tres: les botrytis (podredumbres per fongs), mildiu (taques a les fulles que fan que es caiguen) i les roies (afecta a fulles i tija, fan que es "trenque" per fora i queda una polseta típica de fongs). Per a evitar-ho hem de tindre sempre cura amb els regs, que no es banyen massa les fulles i evitar que es formen tolls que facen proliferar els fongs i també podem tractar amb fungicides (sols si és necessari) o amb coure. 

Després d’un parell d’hores de treball, el resultat final és aquest!

Anirem amb molta precaució de possibles gelades tempranes i, si això passara, podem utilitzar botelles d’aigua de 5 o 8L tallades a mode de mini hivernacle, o fins i tot, podem crear-nos un hivernacle cassolà amb vares de ferro i plàstic dur.

Ens ensenyeu com van les vostres hortes?? :) 

Cultius de tardor-hivern

Els cultius que solem plantar per aquestes dates, amb unes temperatures notablement inferiors que les que tenim per primavera, solen presentar dos grans grups de problemes:

• Fisiopaties: són alteracions de diversos tipus que provoquen danys en fulles i fruïts, que no tenen res a veure amb cap enfermetat
• Fongs del sòl: normalment deguts amb la repetició de cultius, terrenys mal preparats, desequil·libris amb els regs…

En conseqüència, i davant la presència contínua de noves varietats, de vegades desconegudes per als horticultors o en altres casos no adaptades suficientment a les condicions de cada zona en particular, es recomana:

1)   Utilització de varietats ja conegudes i que tingam coneixement de que la seua adaptació a les nostres condicions climàtiques és bona

2)      No abandonar mai l’aportació de matèria orgànica

3)      Procurar evitar les repeticions de cultiu

4)      Utilitzar plantes de planters aillats i nets

5)      No abusar mai de les aportacions nitrogenades

6)      Continuar amb el manteniment de les línies de cultiu al voltant de l’hort

Aquestes ajudes han sigut recabades pel Butlletí d’avisos de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana

Horta d'hivern

Molt bones!!

Després d'un xicotet retràs, ací estem de nou amb les piles ben carregades!

Com us vam dir abans d'anar-se'n, els horticultors no tenim vacances com a tal, s'ha de tindre cura de l'horta sempre, i, si no tenim la sort de tindre el reg automatitzat, se'ns pot perdre tot el treball dels mesos anteriors. Per a nosaltres el reg no va ser un problema; no obstant, les males herbes se'ns van apoderar de la meitat de la parcel·la!

Després d'unes quantes hores de feina, innecessària si haverem conservat la terra, vam aprofitar les parades fetes a l'abril per a començar a plantar l'horta d'hivern. Per a fer-nos un xicotet esquema mental, els conreus a plantar ara que ve el fred son els següents:

• Varietats aprofitables per les seues arrels: cebes, alls, alls porros, remolatxa, naps, xirivies, carlotes...
• Varietats aprofitables per les fulles: lletugues, bledes, espinacs...
• Lleguminoses: faves, pèssols...
• Cols: de tot tipus, com lombardes, rissades, llises, bròcol·li...
• Cultius plurianuals: freses, carxofes, faves (tempraneres)...

Nosaltres de moment hem plantat amb un xicotet mosaïc una barretja de cols i lletugues, jugant amb les diferents tonalitats de verd, morat i blau que s'apreciaran millor quan les tingam en estat adult:

Per a final·litzar, recordar-vos que també és una molt bona opció intercalar cultius d'aromàtiques al nostre hort com cilantro, jolivert..., ja que, a banda de tots els beneficis ambientals que ja sabeu, tindrem espècies culinàries per a la cuina al nostre abast. 

Moltes gràcies!

Fins setembre!

Vos deixem amb aquesta instantània de L'Hort de Mariola per recordar-vos que continuarem treballant durant tot l'agost, però mantindrem parades les xarxes socials. Necessitem un descanset encara que sols siga virtual! ;)

A aquells qui tenen reg automatitzat, enhorabona! Als qui no, ens vegem per l'horta! Bones vacances!

Encanyat

L'Hort de Mariola no te vacances d'estiu... de moment! ;)

Hui volem parlar-vos sobre l'encanyat d'alguns cultius. El més comú i que tots recordem haver vist en algun moment és el de la tomatera, però hi han molts més que també necessiten una ajuda per a obtindre una millor qualitat i quantitat de producció, com per exemple les bajoques (Phaseolus), els cogombres (Cucumis sativus), pèssols (Pisum sativum) ...

A nosaltres se'ns havia fet tart per a entutorar les tomateres, i ja semblava una selva!

Açó duu una problemàtica darrere que convé evitar:

1. Es poden trencar les rames degut al propi pes dels fruits i aleshores tindre una collita inservible
2. Falta d'il·luminació que farà que el tamany dels fruits no siguen els adequats
3. Falta d'aireació de la planta degut a que està tot massa junt, cosa que pot dur problemes de fongs
4. Dificultat a l'hora d'arreplegar la collita, tant per veure tots els fruits madurs com per si ens en deixem a la planta per culpa de no poder veure-ho tot amb claritat

El més apropiat és ser previsor, quan les tomateres tinguen un tamany considerable, però no molt gran (uns 30cm), fer l'encanyat per poder anar entutorant a poc a poc les rames que despunten. A la imatge tenim les dues opcions: a l'esquerra l'emparrat de les tomateres més grans, i a la dreta ja haurem d'anar preparant-ho perque les tomateres més menudes ja tenen el tamany adequat per començar a entutorar

Altra coseta més a tindre en compte és com emparrar. Depenent de les varietats que siguen valdrà la pena que ho fem amb canyes, amb cordes, de forma lateral com el raïm, de forma vertical... Nosaltres, al haver fet tart, hem hagut de combinar diverses formes per poder tenir totes les rames en alt: amb canyes i amb fils.

S'ha de tindre cura a l'hora d'emparrar, hem de fer el nuc (amb un fil de ràfia o plàstic suau) no molt fort, ja que sols volem que s'aguante vertical, i sempre per davall de l'última intersecció de fulles, mai on tingam el ramillet floral o els fruits.

Esperem que us siga d'utilitat!

Observació i anàl·lisi de la terra

El primer que pensem quan ens parlen d’anal·litzar una terra és en laboratoris i científics, i realment no és imprescindible. Nosaltres mateix podem fer-ho mitjançant “experiments” més senzills.

Si observem les plantes vigoroses, amb poques o ninguna enfermetat, collites abundants i els productes són sabrosos i es conserven bé, obviamente estem davant d’una terra sana.

Si les plantes són de color verd clar o tirant a groc, els falta vigor i creixen massa lentamente, existeixen moltes probabilitats de que els falte nitrògen: bé perque no hi ha suficient a la terra o perque està en forma poc asimilable.

Gràcies al professor Vicent Bordera ens fem resó d’una altra senzilla manera de saber si tenim una terra rica en matèria orgànica o no: agafem terra del nostre camp i la posem a un platet. Afegim un parell de gotes d’aigua oxigenada. Si fa moltes bombolles és que és rica en matèria orgànica.

La flora espontània (la normalment coneguda com “males herbes”), també ens poden ajudar a saber dels possibles desequil·libris de la terra. Certes plantes són característiques de terres àcides i altres de calices, hi ha plantes típiques de terres pobres en nitrògen i d’altres de riques. Quantes menys espècies d’adventícies tingam a un camp, és que serà una terra una miqueta pobra. Si, pel contrari, fan com una mena de prat i amb més de deu espècies diferents, és que serà una terra molt bona. 

A L'Hort de Mariola, vam deixar una de les 5 parades en crestall buides precisament per aquesta raó: comprovar la qualitat de la terra observant la diversitat de herbes que eixien espontàniament.

Collites tardanes

Tot i que L'Hort de Mariola està pensat amb uns objectius didàctics més que de producció, sempre alegra veure que el treball ecològic i sostenible dona els seus fruits!

Ací tenim les primeres collites: carabassetes, faves (sí sí, faves a l'estiu!), lletugues de diverses varietats, pimentons, remolatxa... :)